lunes, 31 de mayo de 2010
domingo, 7 de marzo de 2010
jueves, 11 de febrero de 2010
Enterrament a Ornans
El quadre s'anomena Enterrament a Ornans, el seu autor es Gustave Coubert La tècnica amb que és realitzat és la pintura a l'oli. Va ser pintat al 1849, actualment es troba al museu d'Orsay de París.
Coubert va nèixer prop de Besançon, el 10 de junt de 1819 a Ornans, França; als seus quadres reflecteix els seus paisatges. El suport mesura 3.24 metres d'alt per 6.63 metres d'amplada. El quadre mesura 3.15 metres d'alçada per 6.68 metres d'ample. És una composició oberta determinada per les figures representades de peu a mida natural. Segueix l'ondulació rítmica que la muntanya del Jura que serveix de fons i que era un paisatge autèntic d'Ornans. Els homes estan separats de les dones encara que els personatges són situats sense cap mena de jerarquia.
La perspectiva ve donada pel clorobscur dels diferents plans en què es distribueixen les figures.
Coubert va nèixer prop de Besançon, el 10 de junt de 1819 a Ornans, França; als seus quadres reflecteix els seus paisatges. El suport mesura 3.24 metres d'alt per 6.63 metres d'amplada. El quadre mesura 3.15 metres d'alçada per 6.68 metres d'ample. És una composició oberta determinada per les figures representades de peu a mida natural. Segueix l'ondulació rítmica que la muntanya del Jura que serveix de fons i que era un paisatge autèntic d'Ornans. Els homes estan separats de les dones encara que els personatges són situats sense cap mena de jerarquia.
La perspectiva ve donada pel clorobscur dels diferents plans en què es distribueixen les figures.
martes, 2 de febrero de 2010
ACTIVITATS
Respon les preguntes:
1) Quins problemes nacionals quedaven pendents a l’Imperi
Austríac i a l’Imperi Turc?
A la majoria dels imperis les reformes liberals no s'havien produït i si es produien eres molt limitadesiaixò va probocar que els dessitjos d'emancipació pujaran cada vegada més per reformar el sistema politic i molts imperis lluitaven per aconseguir-la de qualsevol manera possible. En l'actualitat els imperis nombrats no exiteixen, s'han dissolt forman més estats.
2) Explica quins eren els objectius de la lluita política a l’Europa
Occidental.
La lluita politica tenia com objectiu el dret al sufragi universal i l'ampliacio de les llibertats individuals i col·lectives i el reconeixement del dret social (educació, salut, feina...)
A Itàlia eren els objectius següents:
Construcció de la idea d'identitat nacionalista italiana en el marc d'un moviment cultural cridat Risorgimiento, que va suposar una reflexió sobre la identitat política i cultural italiana. Es dóna la monarquia de Piemont (45), base de l'autodeterminació italiana i d'un mercat nacional. Abans es tractava d'un conglomerat de 8 Estats (Toscana, Parma, Mòdena, Piemont, Sardenya, etc.) La unificació italiana competia amb altres alternatives. Marini. Volia una República amb capital a Roma. Gioverti. Confederació entorn dels Estats Pontificis. D´azaeglio. Unitat italiana entorn de la dinastia dels Saboya.
A Alemanya eren:
Revolucions en els anys 20 i 30. Transició Transancionista. Es dóna la unificació com resultat d'un pacte entre la burgesia liberal i l'oligarquia terrateniente amb origen social en l'A.R. Es tracta d'una Nacionalisme Pregermánico amb identitat ètnica molt clara. Idea d'una raça determinada. Té elements metafísics com determinants dels germànic com element purificador d'una entitat nacional. Té una identitat històrica comuna basada en un passat comú i gloriós la visió del qual és el passat imperial medieval. Determinisme geopolític. Persegueix la unitat alemanya. El pacte per a la creació de l'Estat alemany es produïx com a conseqüència a les masses del 48, sobretot a causa de la ideologia del moviment obrer. El Parlament de Frankfurt és un antecedent de la confecció nacional alemanya. Té tres idees dominants: Petita Alemanya. Unificació entorn de Prusia contra Àustria. Gran Alemanya. Inclou Àustria. República Federal o Estat Unitari. La reunió conservadora avorta el procés Parlamentari de Frankfurt. Era un procés d'unificació. Any 62, quan arriba al poder el canceller Otto von Bismarck. També es dóna la creació de la unió duanera. Procés d'unificació. 62-70. Contra Àustria. Té 3 fases: Contra Dinamarca. Contra Àustria. Contra francia. Era un conglomerat d'Estats. Ll guerra franc-prusiana acaba amb la unificació i consolidació de l'Estat alemany. És un Estat Federal de la prefectura del qual s'encarrega el monarca. Conversió d'Alemanya en la primera potència europea arribant a liderar la política europea durant el segle XIX i principis del XX. França va sofrir contendencias de la guerra. Va finalitzar el seu II Imperi (51-70). Expansió revolucionària de la comuna del país. Origen de la III República francesa. La guerra també influïx en el curs de la història europea durant més de 50 anys. Sobre la base de l'enemistat franc-alemanya es produïxen els conflictes.
A Europa Central i a l'Europa de l'Est
Alguns objectius d'Austria:
Havia resistit a les revolucions i va ser centre de difusió de la doctrina de la Restauració que pretén contenir el Liberalisme. En el congrés de Viena es restauren principis com el d'intervenció. Àustria es veu poc afectada. 48. Manifestacions del nacionalisme magiar d'Hongria. 67. Imperi austro-hongarès a l'haver arribat a un acord amb el nacionalisme magiar duent a la doble monarquia. Existeixen 2 Estats amb el seu propi govern i assemblea representativa. Es posen d'acord en la política exterior i fiscal. Segona ½ del segle XIX. Sorgeixen nacionalisme perifèrics (polonès, eslovè, checo, serbi, etc.) que són fonts de grans conflictes encara no solucionats.
Objectius de Turquia:
Decadència durant el segle XIX. És el més extens abastant 3 continents. Només fins a la I G.M. derrota explícita i naixement de l'Estat turc modern. Sorgeixen Estats com sèrbia i Romania.
style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://www.vr21.es/jovenes_archivos/Bandera%20Italia.jpg" border="0" alt="" />
Objectius d'Irlanda:
Naixement molt actiu durant el segle XIX fins que aconsegueix una independència tutelada per part d'Anglaterra. En el 22 neix el Eire (fórmula jurídica), fins al 49, que aconsegueix la independència excepte l'Ulster.
1) Quins problemes nacionals quedaven pendents a l’Imperi
Austríac i a l’Imperi Turc?
A la majoria dels imperis les reformes liberals no s'havien produït i si es produien eres molt limitadesiaixò va probocar que els dessitjos d'emancipació pujaran cada vegada més per reformar el sistema politic i molts imperis lluitaven per aconseguir-la de qualsevol manera possible. En l'actualitat els imperis nombrats no exiteixen, s'han dissolt forman més estats.
2) Explica quins eren els objectius de la lluita política a l’Europa
Occidental.
La lluita politica tenia com objectiu el dret al sufragi universal i l'ampliacio de les llibertats individuals i col·lectives i el reconeixement del dret social (educació, salut, feina...)
A Itàlia eren els objectius següents:
Construcció de la idea d'identitat nacionalista italiana en el marc d'un moviment cultural cridat Risorgimiento, que va suposar una reflexió sobre la identitat política i cultural italiana. Es dóna la monarquia de Piemont (45), base de l'autodeterminació italiana i d'un mercat nacional. Abans es tractava d'un conglomerat de 8 Estats (Toscana, Parma, Mòdena, Piemont, Sardenya, etc.) La unificació italiana competia amb altres alternatives. Marini. Volia una República amb capital a Roma. Gioverti. Confederació entorn dels Estats Pontificis. D´azaeglio. Unitat italiana entorn de la dinastia dels Saboya.
A Alemanya eren:
Revolucions en els anys 20 i 30. Transició Transancionista. Es dóna la unificació com resultat d'un pacte entre la burgesia liberal i l'oligarquia terrateniente amb origen social en l'A.R. Es tracta d'una Nacionalisme Pregermánico amb identitat ètnica molt clara. Idea d'una raça determinada. Té elements metafísics com determinants dels germànic com element purificador d'una entitat nacional. Té una identitat històrica comuna basada en un passat comú i gloriós la visió del qual és el passat imperial medieval. Determinisme geopolític. Persegueix la unitat alemanya. El pacte per a la creació de l'Estat alemany es produïx com a conseqüència a les masses del 48, sobretot a causa de la ideologia del moviment obrer. El Parlament de Frankfurt és un antecedent de la confecció nacional alemanya. Té tres idees dominants: Petita Alemanya. Unificació entorn de Prusia contra Àustria. Gran Alemanya. Inclou Àustria. República Federal o Estat Unitari. La reunió conservadora avorta el procés Parlamentari de Frankfurt. Era un procés d'unificació. Any 62, quan arriba al poder el canceller Otto von Bismarck. També es dóna la creació de la unió duanera. Procés d'unificació. 62-70. Contra Àustria. Té 3 fases: Contra Dinamarca. Contra Àustria. Contra francia. Era un conglomerat d'Estats. Ll guerra franc-prusiana acaba amb la unificació i consolidació de l'Estat alemany. És un Estat Federal de la prefectura del qual s'encarrega el monarca. Conversió d'Alemanya en la primera potència europea arribant a liderar la política europea durant el segle XIX i principis del XX. França va sofrir contendencias de la guerra. Va finalitzar el seu II Imperi (51-70). Expansió revolucionària de la comuna del país. Origen de la III República francesa. La guerra també influïx en el curs de la història europea durant més de 50 anys. Sobre la base de l'enemistat franc-alemanya es produïxen els conflictes.
A Europa Central i a l'Europa de l'Est
Alguns objectius d'Austria:
Havia resistit a les revolucions i va ser centre de difusió de la doctrina de la Restauració que pretén contenir el Liberalisme. En el congrés de Viena es restauren principis com el d'intervenció. Àustria es veu poc afectada. 48. Manifestacions del nacionalisme magiar d'Hongria. 67. Imperi austro-hongarès a l'haver arribat a un acord amb el nacionalisme magiar duent a la doble monarquia. Existeixen 2 Estats amb el seu propi govern i assemblea representativa. Es posen d'acord en la política exterior i fiscal. Segona ½ del segle XIX. Sorgeixen nacionalisme perifèrics (polonès, eslovè, checo, serbi, etc.) que són fonts de grans conflictes encara no solucionats.
Objectius de Turquia:
Decadència durant el segle XIX. És el més extens abastant 3 continents. Només fins a la I G.M. derrota explícita i naixement de l'Estat turc modern. Sorgeixen Estats com sèrbia i Romania.
style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://www.vr21.es/jovenes_archivos/Bandera%20Italia.jpg" border="0" alt="" />
Objectius d'Irlanda:
Naixement molt actiu durant el segle XIX fins que aconsegueix una independència tutelada per part d'Anglaterra. En el 22 neix el Eire (fórmula jurídica), fins al 49, que aconsegueix la independència excepte l'Ulster.
miércoles, 27 de enero de 2010
ACTIVITATS
Treballa amb la imatge:
1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges
i digues què creus que representa aquesta escena.
En aquesta imatge podem observar al rei Víctor Manuel que estava a sobre el cavall blanc. Garibaldi que estava a sobre del cavall negre, es donava la mà amb Víctor Manuel que això representava una mena de pacte entre tots dos amb el propòsit de la unificació d'Itàlia i de que Garibaldi ajudes a Víctor Manuel en les seves conquestes. En aquest gravat també es pot observar que surt l'exèrcit de Víctor Manuel que estava format per homes i dones tots pujats en cavalls. En aquest gravat també es pot observar el poble que estava format per les dones,nens i vells.
2) Emmarca aquesta escena en el context històric de la unificació
italiana.
En aquest gravat es pot observar que es crea un pacte entre Garibaldi i el rei Víctor Manuel. Aquest pacte ho van fer per unir-se entre tots dos i així van aconseguir la unificació d'Itàlia.
Amb el suport de França, l'any 1859 el Regne de Sardenya declarà la guerra a l'imperi austríac. S'iniciava així, un breu període d'hostilitats militars amb les quals s'unificaria políticament la Península Itàlica. Una lliga francopiemontesa s'enfrontà a Àustria a la Batalla de Solferino i sortí guanyadora. Paral·lelament una negociació diplomàtica entre França i Àustria a l'esquena del Regne de Sardenya acordaren en el Tractat de Villafranca que Àustria únicament cediria al Piemont la província de la Llombardia i que França no donaria suport a cap nova iniciativa militar provinent dels piemontesos.
Ara bé, el desacord piemontès amb el Tractat de Villafranca féu que iniciessin una nova campanya militar orientada no cap a Àustria sinó cap als estats satèl·lits d'aquesta país al centre de la península. Al llarg de 1859 s'unirien al Regne de Sardenya els territoris del Ducat de Parma, del Ducat de Mòdena i del Gran Ducat de Toscana així com diverses províncies dels Estats Pontificis. Una nova campanya iniciada per Garibaldi el 1860 conclogué el 1861 amb l'annexió del Regne de les Dues Sicílies.
L'any 1866 un acord secret amb Prússia féu que en el marc de la Guerra austroprussiana, els piemontesos declaressin la guerra a Àustria a Itàlia pel control de Venècia. Malgrat que els piemontesos foren clarament derrotats a la Batalla de Custoza, el resultat global de la guerra concedí el territori de Venècia als piemontesos. Anys després, el 1870, en el marc de la Guerra francoprussiana, Víctor Manuel ocupà els Estats Pontificis establint així la capital a Roma. El 1871 es donà per acabada la unificació italiana.
Treballa amb el text:
1) Com considerava Bismarck les decisions que havia pres el
Congrés de Viena? Com proposava aconseguir la unificació
alemanya?
Pensava en lliutar per el que era seu. En aquest cas pensaba en la desició que havia de prendre per el repartiment de les fronteres.
Els primers passos de Bismarck en el Govern van estar encaminats a afirmar el poder del monarca enfront de l'amenaça representada pel parlament, encara que va evitar un xoc directe amb l'Assemblea que li lligués les mans per a aconseguir els objectius de la seva política exterior. Per això va retirar la proposta de pressupost per a 1863 i va preferir entaular negociacions secretes amb els líders liberals. Però, alhora, va voler deixar clar que les possibilitats de la unificació alemanya passaven per un Exèrcit i per un Estat forts. Les grans qüestions va advertir en el seu discurs de 30 de setembre de 1862- no es decidien amb discursos i votacions, sinó "amb sang i ferro". Bismarck pretenia mans lliures per a treure endavant la seva política però la insistència de la Càmera en el control pressupostari, li va dur a prescindir de la mateixa, interpretant que la Constitució donava atribucions al monarca per a aprovar el pressupost contant només amb la Cambra alta, i resoldre així el conflicte constitucional plantejat. Es tractava, en realitat, d'una simple solució de força, que va provocar fortes crítiques en els sectors liberals, però que no va aconseguir desviar a Bismarck dels seus objectius marcats. Per aquest motiu la ratificació de la majoria dels liberals d'esquerra en les eleccions de setembre de 1864 no alterés profundament la situació. Per altra banda, el respecte a l'autoritat de l'Estat i el manteniment del principi de l'ordre eren valors compartits per molts liberals nacionalistes. A mesura que la política de Bismarck comencés a donar els seus primers fruits, molts d'aquests liberals acabarien adherint-se a les files del ministre-president. Per altra banda, fora de certs ambients burgesos, l'oposició al Govern era menyspreable. El món rural depenia notablement dels terratenientes mentre que les primeres organitzacions obreres, no només no eren contràries al Govern, sinó que posaven en un Govern fort les seves esperances d'aconseguir les metes que s'havien proposat. Al gener de 1864 Bismarck es va entrevistar amb el líder socialista Lassalle, que buscava el suport d'un Estat fort per a aconseguir millores en les condicions de vida de les classes treballadores. Fins i tot en el Partit de Progrés, havia alguns pensaven que era necessari sacrificar els principis de la llibertat per a fer possible la unificació política. Havia qui pensaven que el desenvolupament del nacionalisme posaria a Bismarck en la necessitat de contar amb ells, per a assegurar-se el suport popular. La realitat, no obstant això, va resultar ser molt altra. Va ser la política exterior de Bismarck la qual va contribuir eficaçment a l'enfortiment del ministre-president en l'adreça de la política prusiana.
1) Observa el gravat, explica quin paper van tenir els personatges
i digues què creus que representa aquesta escena.
En aquesta imatge podem observar al rei Víctor Manuel que estava a sobre el cavall blanc. Garibaldi que estava a sobre del cavall negre, es donava la mà amb Víctor Manuel que això representava una mena de pacte entre tots dos amb el propòsit de la unificació d'Itàlia i de que Garibaldi ajudes a Víctor Manuel en les seves conquestes. En aquest gravat també es pot observar que surt l'exèrcit de Víctor Manuel que estava format per homes i dones tots pujats en cavalls. En aquest gravat també es pot observar el poble que estava format per les dones,nens i vells.
2) Emmarca aquesta escena en el context històric de la unificació
italiana.
En aquest gravat es pot observar que es crea un pacte entre Garibaldi i el rei Víctor Manuel. Aquest pacte ho van fer per unir-se entre tots dos i així van aconseguir la unificació d'Itàlia.
Amb el suport de França, l'any 1859 el Regne de Sardenya declarà la guerra a l'imperi austríac. S'iniciava així, un breu període d'hostilitats militars amb les quals s'unificaria políticament la Península Itàlica. Una lliga francopiemontesa s'enfrontà a Àustria a la Batalla de Solferino i sortí guanyadora. Paral·lelament una negociació diplomàtica entre França i Àustria a l'esquena del Regne de Sardenya acordaren en el Tractat de Villafranca que Àustria únicament cediria al Piemont la província de la Llombardia i que França no donaria suport a cap nova iniciativa militar provinent dels piemontesos.
Ara bé, el desacord piemontès amb el Tractat de Villafranca féu que iniciessin una nova campanya militar orientada no cap a Àustria sinó cap als estats satèl·lits d'aquesta país al centre de la península. Al llarg de 1859 s'unirien al Regne de Sardenya els territoris del Ducat de Parma, del Ducat de Mòdena i del Gran Ducat de Toscana així com diverses províncies dels Estats Pontificis. Una nova campanya iniciada per Garibaldi el 1860 conclogué el 1861 amb l'annexió del Regne de les Dues Sicílies.
L'any 1866 un acord secret amb Prússia féu que en el marc de la Guerra austroprussiana, els piemontesos declaressin la guerra a Àustria a Itàlia pel control de Venècia. Malgrat que els piemontesos foren clarament derrotats a la Batalla de Custoza, el resultat global de la guerra concedí el territori de Venècia als piemontesos. Anys després, el 1870, en el marc de la Guerra francoprussiana, Víctor Manuel ocupà els Estats Pontificis establint així la capital a Roma. El 1871 es donà per acabada la unificació italiana.
Treballa amb el text:
1) Com considerava Bismarck les decisions que havia pres el
Congrés de Viena? Com proposava aconseguir la unificació
alemanya?
Pensava en lliutar per el que era seu. En aquest cas pensaba en la desició que havia de prendre per el repartiment de les fronteres.
Els primers passos de Bismarck en el Govern van estar encaminats a afirmar el poder del monarca enfront de l'amenaça representada pel parlament, encara que va evitar un xoc directe amb l'Assemblea que li lligués les mans per a aconseguir els objectius de la seva política exterior. Per això va retirar la proposta de pressupost per a 1863 i va preferir entaular negociacions secretes amb els líders liberals. Però, alhora, va voler deixar clar que les possibilitats de la unificació alemanya passaven per un Exèrcit i per un Estat forts. Les grans qüestions va advertir en el seu discurs de 30 de setembre de 1862- no es decidien amb discursos i votacions, sinó "amb sang i ferro". Bismarck pretenia mans lliures per a treure endavant la seva política però la insistència de la Càmera en el control pressupostari, li va dur a prescindir de la mateixa, interpretant que la Constitució donava atribucions al monarca per a aprovar el pressupost contant només amb la Cambra alta, i resoldre així el conflicte constitucional plantejat. Es tractava, en realitat, d'una simple solució de força, que va provocar fortes crítiques en els sectors liberals, però que no va aconseguir desviar a Bismarck dels seus objectius marcats. Per aquest motiu la ratificació de la majoria dels liberals d'esquerra en les eleccions de setembre de 1864 no alterés profundament la situació. Per altra banda, el respecte a l'autoritat de l'Estat i el manteniment del principi de l'ordre eren valors compartits per molts liberals nacionalistes. A mesura que la política de Bismarck comencés a donar els seus primers fruits, molts d'aquests liberals acabarien adherint-se a les files del ministre-president. Per altra banda, fora de certs ambients burgesos, l'oposició al Govern era menyspreable. El món rural depenia notablement dels terratenientes mentre que les primeres organitzacions obreres, no només no eren contràries al Govern, sinó que posaven en un Govern fort les seves esperances d'aconseguir les metes que s'havien proposat. Al gener de 1864 Bismarck es va entrevistar amb el líder socialista Lassalle, que buscava el suport d'un Estat fort per a aconseguir millores en les condicions de vida de les classes treballadores. Fins i tot en el Partit de Progrés, havia alguns pensaven que era necessari sacrificar els principis de la llibertat per a fer possible la unificació política. Havia qui pensaven que el desenvolupament del nacionalisme posaria a Bismarck en la necessitat de contar amb ells, per a assegurar-se el suport popular. La realitat, no obstant això, va resultar ser molt altra. Va ser la política exterior de Bismarck la qual va contribuir eficaçment a l'enfortiment del ministre-president en l'adreça de la política prusiana.
viernes, 22 de enero de 2010
ACTIVITATS
Analitza la imatge:
1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.
La tela representa una escena del 28 de juliol de 1830 en la qual el poble de París va aixecar barricades. El rei Carlos X de França havia suprimit el parlament per decret i tenia la intenció de restringir la llibertat de premsa. Els disturbis inicials es van convertir en un aixecament que va desembocar en una revolució seguida per ciutadans enutjats de totes les classes socials. No va existir un únic capitost. Per això Delacroix representa a la Llibertat com guia que condueix el poble. Tampoc no està representada d'una forma abstracta, sinó que és una figura al·legòrica molt sensual i real.La figura femenina representa la llibertat guiant al poble cap a la victòria contra el govern.
Es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell, al costat un esparracat i un ferit que demana clemència a França. Al fons apareixen bromes i fums de la batalla que dilueixen un barri francès bastant realista. Als peus de la Llibertat un moribund la mira fixament indicant-nos que ha valgut la pena morir per ella.
Aquest cuandre aquesta fet a Òleo, el lleuger pinzell de Delacroix i la força lluminosa dels seus colors exalten la vitalitat dels seus quadres. Per augmentar la tensió i el moviment va afegir contrasts complementaris al costat de l'oposició dels clarobscurs. El color per a Delacroix no sol tenia un valor de representació, sinó sobre tot un significat emocional propi, amb el qual el pintor intentava plasmar sobre la tela el sentiment i la disposició d'ànim de les persones.
S'utilitzen colors pàl·lids amb pinzellades soltes destacant el blau, el vermell|roig i el blanc de la bandera.
2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?
En Europa les revolucions revesteixen un caràcter liberal i nacionalista. Van adoptar la forma d'un pronunciament o cop d'estat militar, després d'una conspiració contra l'absolutisme realitzada per individus organitzats de forma clandestina en societats secretes (masones i carbonarios). Van donar començament a Espanya amb el pronunciament de Reg en Caps de San Juan, que va obligar a Fernando VII a jurar la Constitució de 1812 i va donar origen al Trienni Liberal, que va acabar amb l'arribada dels Cent Mil Fills de San Luis, després del Congrés de Verona de 1822, que van restablir l'absolutisme.
L'exemple espanyol es va estendre a Portugal i Itàlia, on les insurreccions dels carbonarios a Nàpols van obligar a Fernando I a donar una Constitució, el mateix que a Piemont, però la intervenció de les tropes austríaques va restablir l'ordre absolutista en els dos casos. En Rússia va esclatar la revolució decembrista de 1825, un aixecament d'oficials de l'exèrcit contra el zar Nicolás I, successor d'Alejandro I però també va fracassar per falta d'organització. En Grècia per contra la revolució va triomfar. El moviment de resistència dels grecs contra l'Imperi Turc, sota el domini del qual es trobaven, es va iniciar en el Congrés de Epidauro (1821) gràcies a l'acció de la societat secreta Hetairía, desencadenant-se la guerra des de 1822. El canceller austríac Metternich no va voler intervenir de por del contagi revolucionari entre altres pobles balcánicos, però els patriotes grecs van contar amb el recolzo en 1825 de Rússia, Anglaterra i França, organitzant-se un moviment de voluntaris de tota Europa ?el més famós va ser Lord Byron, que va morir allí?. La guerra de la independència va ser dura, amb episodis com la matança de Quíos. En el Tractat de Adrianópolis (1829) l'Imperi Turc va reconèixer la independència de Grècia que es va convertir en regne, amb Otón de Baviera menjo primer monarca. Les revolucions de 1820 es van iniciar cronològicament fora d'Europa, amb la independència de les colònies espanyoles i portugueses d'Amèrica. Les seves causes van ser el desig dels criolls si es fes amb el poder i la debilitat política i militar d'Espanya, al costat de la difusió de les idees il·lustrades i l'exemple recent de la revolució nord-americana. En una primera fase només Argentina va assolir la seva independència en 1816, fracassant la revolució a Mèxic i Nova Magrana. Però en una segona fase, es van independitzar Colòmbia, Veneçuela, Equador, Xile, Mèxic, Perú i Bolívia.
1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.
La tela representa una escena del 28 de juliol de 1830 en la qual el poble de París va aixecar barricades. El rei Carlos X de França havia suprimit el parlament per decret i tenia la intenció de restringir la llibertat de premsa. Els disturbis inicials es van convertir en un aixecament que va desembocar en una revolució seguida per ciutadans enutjats de totes les classes socials. No va existir un únic capitost. Per això Delacroix representa a la Llibertat com guia que condueix el poble. Tampoc no està representada d'una forma abstracta, sinó que és una figura al·legòrica molt sensual i real.La figura femenina representa la llibertat guiant al poble cap a la victòria contra el govern.
Es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell, al costat un esparracat i un ferit que demana clemència a França. Al fons apareixen bromes i fums de la batalla que dilueixen un barri francès bastant realista. Als peus de la Llibertat un moribund la mira fixament indicant-nos que ha valgut la pena morir per ella.
Aquest cuandre aquesta fet a Òleo, el lleuger pinzell de Delacroix i la força lluminosa dels seus colors exalten la vitalitat dels seus quadres. Per augmentar la tensió i el moviment va afegir contrasts complementaris al costat de l'oposició dels clarobscurs. El color per a Delacroix no sol tenia un valor de representació, sinó sobre tot un significat emocional propi, amb el qual el pintor intentava plasmar sobre la tela el sentiment i la disposició d'ànim de les persones.
S'utilitzen colors pàl·lids amb pinzellades soltes destacant el blau, el vermell|roig i el blanc de la bandera.
2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?
En Europa les revolucions revesteixen un caràcter liberal i nacionalista. Van adoptar la forma d'un pronunciament o cop d'estat militar, després d'una conspiració contra l'absolutisme realitzada per individus organitzats de forma clandestina en societats secretes (masones i carbonarios). Van donar començament a Espanya amb el pronunciament de Reg en Caps de San Juan, que va obligar a Fernando VII a jurar la Constitució de 1812 i va donar origen al Trienni Liberal, que va acabar amb l'arribada dels Cent Mil Fills de San Luis, després del Congrés de Verona de 1822, que van restablir l'absolutisme.
L'exemple espanyol es va estendre a Portugal i Itàlia, on les insurreccions dels carbonarios a Nàpols van obligar a Fernando I a donar una Constitució, el mateix que a Piemont, però la intervenció de les tropes austríaques va restablir l'ordre absolutista en els dos casos. En Rússia va esclatar la revolució decembrista de 1825, un aixecament d'oficials de l'exèrcit contra el zar Nicolás I, successor d'Alejandro I però també va fracassar per falta d'organització. En Grècia per contra la revolució va triomfar. El moviment de resistència dels grecs contra l'Imperi Turc, sota el domini del qual es trobaven, es va iniciar en el Congrés de Epidauro (1821) gràcies a l'acció de la societat secreta Hetairía, desencadenant-se la guerra des de 1822. El canceller austríac Metternich no va voler intervenir de por del contagi revolucionari entre altres pobles balcánicos, però els patriotes grecs van contar amb el recolzo en 1825 de Rússia, Anglaterra i França, organitzant-se un moviment de voluntaris de tota Europa ?el més famós va ser Lord Byron, que va morir allí?. La guerra de la independència va ser dura, amb episodis com la matança de Quíos. En el Tractat de Adrianópolis (1829) l'Imperi Turc va reconèixer la independència de Grècia que es va convertir en regne, amb Otón de Baviera menjo primer monarca. Les revolucions de 1820 es van iniciar cronològicament fora d'Europa, amb la independència de les colònies espanyoles i portugueses d'Amèrica. Les seves causes van ser el desig dels criolls si es fes amb el poder i la debilitat política i militar d'Espanya, al costat de la difusió de les idees il·lustrades i l'exemple recent de la revolució nord-americana. En una primera fase només Argentina va assolir la seva independència en 1816, fracassant la revolució a Mèxic i Nova Magrana. Però en una segona fase, es van independitzar Colòmbia, Veneçuela, Equador, Xile, Mèxic, Perú i Bolívia.
