TREBALL SOCIALS

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

El període de vigència de l'antic règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'edat moderna i, a Espanya, culmina amb la construcció de l’estat liberal durant el segle XIX.

L'economia en l'època de l'Antic Règim girava en torn a l'agricultura, que era la seva activitat fondamental. Es tractava d'una agricultura de baixos rendiments, que estava sotmesa a les inclemències meteorològiques. Les crisis que provocava la falta d'aliments, anomenada "crisi de subsistència", influïen en la dinàmica natural de la població, ja que augmentava la mortalitat catastròfica. Malgrat la taxa alta de natalitat, l'efecte d'aquesta crisi sobre la població limitava el seu creixement. A l'Antic Règim la població gairebé no creixia o creixia molt poc.

La Il·lustració

El moviment intel·lectual de la Il·lustració, que dóna fonament l'anomenat "Segle de les Llums (XVIII)", establirà les bases ideològiques sobre les quals criticar els pilars de l'Antic Règim. L'esquema de SM ens proporciona les línies bàsiques d'aquest pensament crític.




Esquema bàsic de l'Antic Règim:




L'Antic Règim a Europa




CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

En les acaballes del segle XVIII, França assisteix a l'ensorrada de les seves caduques estructures feudals. Luis XVI El procés es va manifestar a través d'una crisi social i de l'Estat que van conduir a la descomposició de l'absolutisme. Les idees de la Il·lustració van jugar un paper molt important en aquest conflicte. La dolenta conjuntura econòmica que va afligir al país durant els anys 80 va accelerar el procés.







Crisi de la societat


Legalment la societat francesa estava dividida en estaments fonamentats sobre els privilegis i la desigualtat. Els beneficiaris d'aquest ordre social eren la noblesa (composta per uns 400.000 individus) i el clergat (120.000), ambdós posseïdors de privilegis i exempcions. Un tercer grup que estava constituït per burgesos, artesans, camperols i altres col·lectius marginals mancava de privilegis i sumava el 90% de la població (uns 25.000.000 d'ànimes). Sobre aquest heterogeni conjunt requeien els impostos i càrregues econòmiques en els quals se sustentava l'Estat.


Els canvis econòmics que estaven tenint lloc en el seno del capitalisme comercial dotaven a la burgesia d'un fort poder econòmic que no es corresponia amb el seu escàs protagonisme polític. Aquest desajustament originava gran frustració en una classe rica i culta que reclamava un nou marc social i polític on poder desenvolupar les seves expectatives.


Crisi de l'Estat

França estava governada per una monarquia absoluta encarnada en un rei de dret diví i un Estat fortament centralitzat. Però a l'altura de 1789 aquesta organització havia quedat obsoleta i l'aparell administratiu i judicial no funcionaven correctament. Per a molts es feia necessària una profunda reforma a la qual, no obstant això, estaven poc disposats els privilegiats.

La crisi de l'Estat es traduïa en un crònic dèficit que feia que anualment les despeses de la Hisenda Pública superessin en un 20% als ingressos. Les mesures que es van escometre per a pal·liar el problema no van fer sinó complicar la situació doncs es van centrar no en una profunda reforma fiscal, sinó en el creixent recurs a emprèstits i a l'increment de la pressió fiscal (és a dir, més imposats). Aquesta difícil situació constituirà un dels detonants de l'esclat revolucionari.


La acció de la idologia il·lustrada

La Il·lustració va subratllar aquestes contradiccions, les va denunciar i va criticar, contribuint a soscavar els fonaments socials i polítics de l'Antic Règim. Van destacar les teories de Montesquieu i Rousseau, fonamentades en els principis de separació de poders, sobirania nacional i igualtat de tots els ciutadans davant la llei. L'exemple de com aquests principis podien dur-se a la pràctica ho van tenir els francesos als Estats Units d'Amèrica del Nord.





















Una difícil conjuntura econòmica

En 1788 els preus del blat van pujar a conseqüència d'una sèrie de dolentes collites. La crisi de subsistències va afectar a amplis sectors de la població, creant un ambient de tensió social i política ja que enfront de l'escassesa, la carestia i la fam els notables i la Cort van seguir sumits en un ambient de luxe, balafiament i ostentació.