TREBALL SOCIALS

Durant la Revolució francesa va haver quatre grups polítics fonamentals i amb diferents formes d'entendre la revolució: Els constitucionalistas eren partidaris d'una monarquia moderada per una constitució. Van ser el grup dominant durant la primera part de la revolució, la monarquia constitucional (1789-1792). En aquest grup trobem a Mirabeau i La Fayette.


Els girondinos eren els representants de l'alta burgesia, la dreta revolucionària. Eren partidaris de realitzar la revolució per mitjà de la llei. S'inclinaven a donar més importància a les iniciatives de les províncies enfront de les de París. Per a ells les idees revolucionàries són universals i per tant aplicables en qualsevol part. La seva figura més destacada és Brissot.


Els jacobinos eren els representants de la burgesia mitja i les classes populars (sans-culottes). Pretenen controlar la revolució i dur-la endavant per mitjà dels fets. Són centralistes, l'impuls revolucionari està a París i des d'allí ha d'estendre's. Estan disposats a limitar la propietat privada i la llibertat individual. Les seves figures més representatives són Dantón, més moderat, i Robespierre.


Els demòcrates, el sector més exaltat, que ni tan sols està en l'Assemblea. Propugnen el sufragi universal i la sobirania del poble. Actuen en el carrer però mai van tenir el poder. La seva figura més representativa va ser Marat.




El directori

L'època del Directori (1794-1799) és la de la restauració burgesa. En 1795 es proclama una nova constitució que concedeix el poder legislatiu a dues assemblees i l'executiu a un directori de cinc membres. No obstant això el Directori aviat comença a rebre pressions. Els realistes consideren que la revolució a acabat i es deu restaura als Borbó i els jacobinos creuen que la revolució ha estat traïda.


Les revolucions burgeses són un concepte historiogràfic originat per l'escola del materialisme històric o marxisme que s'utilitza per a manifestar que el component social dominant en un moviment revolucionari correspon a la burgesia. Encara que poden remuntar-se al mateix naixement de la classe burgesa en les ciutats europees medievals, el concepte sol restringir-se als cicles revolucionaris que es van succeir des de finals del segle XVIII i que en la seva definició política es coneixen com Revolució Liberal. El seu principal exemple va ser la Revolució francesa (1789), seguit en diferents moments pels altres països europeus (revolució de 1820, revolució de 1830, revolució de 1848) o americans (Independència de l'Amèrica Hispana, doncs la Independència d'Estats Units és anterior, de 1776) fins a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que acaba definitivament amb els últims records de l'Antic Règim; notablement a Rússia amb la Revolució de febrer de 1917, que només precedeix en pocs mesos a la Revolució d'Octubre, que es classifica ja com revolució socialista i proletaria. Segons aquesta concepció materialista de la història (molt matisada des de mitjans del segle XX fins i tot per la pròpia historiografia materialista), els interessos de la burgesia es van manifestar en la superestructura polític-ideològica per les idees de la Il·lustració, que parlaven de llibertat i drets en oposició a l'absolutisme i la societat estamental; i de lliure mercat enfront de les restriccions de la manera de producció feudal. La ideologia burgesa no es restringeix a aquesta classe, sinó que s'estén pel cos social, tant en el conjunt de la població dominada (molt més nombrosa per incloure a tots els no privilegiats), així com a elements individuals dels estaments privilegiats (noblesa i clergat), i fins i tot en alguns casos a l'aparell mateix del poder de la monarquia absoluta, que es veia a si mateixa com despotisme il·lustrat.

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat

Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors foren Reubell, Barras, La Révellière Lépeaux, Carnot i Letourneur.



Després del cop del 18 de fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797), el Directori caigué sota control d'un triumvirat:Reubell, Barras i La Révellière Lépeaux.



Durant l'època del Directori, considerat com el moment de la República burgesa o dels propietaris, van produir-se els èxits militars de Napoleó, Kléber, Desaix, Masséna i Moreau.

La política interior va anar encaminada a apagar les passions i els odis encesos durant el Règim del Terror evitant l'ús de mètodes criminals en el govern, tot i així, com que, sobretot durant el govern de Barras, el Directori esdevingué sinònim de corrupció i malbaratament, les finances públiques arribaren a la fallida a causa de la inflació que dugué a la davaluació de l'assignat. A més, eren freqüents les lluites entre els directors.

Sieyès i els seus seguidors designaren Joubert per dur a terme el cop d'estat que planejaven contra el Directori; tanmateix, Joubert va morir a la batalla de Novi el 28 de termidor de l'any VII (15 d'agost de 1799), amb la qual cosa els conspiradors passaren a pensar en Napoleó com a executor del seu cop, el qual s'esdevingué el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799), el triomf del qual significà l'abolició del Directori i la instauració del Consolat