La Revolució Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.
En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.
En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:
1) La Monarquia constitucional (1789-1792). En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral.lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791.
2) La Convenció Republicana (1792-1794). La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.
3) El Directori (1795-1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.
L'assamblea Nacional (1789-1792)
És el primer assalt a Europa a l'Antic Règim, va servir de model i d'estímul a les minories il·lustrades d'altres països, marca l'inici de l'Època contemporània a Europa. En 1789 era un país de l'Antic Règim, durant el segle XVIII es va produir un auge econòmic i un augment de la població que va generar inquietud social.
Causes:
-ECONÒMIQUES: França sofreix una crisi, una sèrie de dolentes collites provoquen la pujada dels preus, l'estat té un dèficit crònic, les despeses de l'exèrcit i de la cort superen els ingressos.
-SOCIALS: la societat mostra inquietud per la crisi econòmica, la noblesa i el clergat augmenten la pressió sobre la pagesia que cada vegada està més asfixiat i esclata en periòdiques revoltes. La burgesia amb poder econòmic rebutja l'existència de privilegis i vol participar en el poder polític. Les classes populars organitzen regirades, la població creix i és cada vegada més jove i per tant amb desitjos de canviar la situació.
-CULTURALS: el triomf i la difusió d'idees il·lustrades han generat un corrent de crítica a la situació existent.
-POLÍTIQUES: l'absolutisme havia allunyat del poder a la noblesa i aquesta no estava satisfeta i la burgesia tampoc perquè sosté a l'estat amb els seus impostos.
INICIS
-La revolta dels privilegiats: per a solucionar el dèficit de l'estat, els ministres d'hisenda del S XVI intenten fixar un nou impost en el qual paguen també els estaments privilegiats, que es neguen en 1787 el rei convoca una assemblea dels nobles per a intentar aprovar l'impost; ho rebutgen, Lafayette llança la idea de convocar estats generals que és l'única que pot aprovar nous tributs. Aquesta convocatòria exigeix un procés electoral per a triar representants dels diferents estaments. Durant el qual es van redactar els Cahiers de dolence per a conèixer que exigiria cada grup. La noblesa i el clergat rebutja l'absolutisme, la burgesia els privilegis, la pagesia amb terres els alts impostos i la pagesia sense terres aspira a tenir-les.
-Revolta burgesa: 5-5-1789 s'inauguren en Versalles els estats generals, els privilegiats demanen reunions per separat i vot per estament. El tercer estat demana reunions conjuntes i vot per individu. El 7-7 el tercer estat es proclama assemblea nacional i exigeix que es desunan els altres dos estaments, el rei accepta la legalitat d'aquesta assemblea.
-Revolta popular: El poble de París decideix apoderar-se de les armes emmagatzemades en els invàlids i de la munició emmagatzemada en la bastilla, el 14-7-1789 les masses assalten la bastilla. A l'agost les revolucions s'estenen al camp, el cridat la gran peur. Els camperols ataquen les propietats dels nobles destruint documents que establien les seves obligacions amb els nobles.Fases de la Revolució
1.Monarquia constitucional 1789-1792
Acceptada l'assemblea nacional el primer va ser redactar una constitució i fer lleis que transformen l'antic règim. El 4-8-1789 l'assemblea va abolir els privilegis de la societat estamental. El 26-8-1789 va aprovar la declaració de drets de l'home i del ciutadà. La nacionalització dels béns del clergat per a vendre'ls en canvi d'unes lletres cridades assignats, intenta també convertir als sacerdots en funcionaris de l'estat i haurien de jurar la constitució i rebran un sou de l'estat, la majoria del clergat es nega a jurar la constitució (clergat refractari) que conspirarà contra la revolució. El 14-9-1791 s'establix la separació de poders legislatius en l'assemblea nacional, executius en mans del rei i judicial en mans de jutges. Es convoquen eleccions per a l'assemblea legislativa en la qual es consoliden els grups polítics. Girondinos: són la dreta, defensen la descentralització i l'expressió de la revolució d'altres països, representen la burgesia. Jacobinos: prefereixen el centralisme i la consolidació de la revolució, representa les classes mitges. Robis Pierre. Cordelieres: partidaris de la democràcia. Representen els interessos de les classes populars, es recolzen en els Sain-Culosttes. Hi ha una majoria de diputats que no eren de cap grup i voten segons els seus interessos. Existia un grup partidari de l'absolutisme i contrari a la revolució. Les autoritats han d'enfrontar-se als contrarrevolucionarios, el rei intenta acabar amb al revolució accelerant el procés revolucionari. L'assemblea desconfia del rei i presenta lleis que li siguin difícils d'assumir per a provar la seva fidelitat. El 20-6-1792 el rei fuig de París és detingut en Varennes i li obliguen a regressar, l'assemblea ha d'organitzar l'exercito que s'havia quedat sense oficials. Decreta una leva que provoca un aixecament camperol instigant pel clergat refractari. L'assemblea va haver de recolzar-se en les classes populars urbanes, decideix iniciar la guerra i derrota a l'exèrcit prusiano i ocupa Frankfurt. Robespiere aconsegueix el poder en l'assemblea i dóna un cop d'estat.
2. Convenció republicana 1792-1794
Robespierre proclama la república, l'assemblea es converteix en una convenció, el poder executiu està en mans del comitè de salut pública, s'establix un nou calendari basat en la naturalesa l'any de la qual 1 es correspon amb 1793. es defineix per 3 aspectes: -Leva forçosa: tot francès baró entre 18-25 ha d'acudir a l'exèrcit, es forma un exercito nacional, els soldats defensen la seva pàtria i els ideals revolucionaris. -economia dirigida: hi ha problemes econòmics, la convenció posa un limiti en els preus i en els salaris, l'assignat es converteix en la moneda oficial. -Aplicació del terror: Robis Pierre establix uneixi dictadura basada en el terror, la convenció obre processos judicials al rei i a tota la seva família que seran declarats culpables i condemnats a mort, crea injustícies; La situació es va radicalitzant i continua la crisi econòmica, els salaris van depassar la llei del maximum la convenció decideix acabar amb aquesta llei es produïxen disturbis. La burgesia pren mesures i en 1794 es fa amb el poder en la convenció i dóna un cop d'estat, (cop de termhidorm).
3. Època del directori o república moderada:
S'establix una constitució moderada, es descentralitza el poder, es multipliquen els comitès i funcionen com ministeris. Desapareix la declaració de drets, aquesta constitució és més conservadora que la de 1789. els jacobinos volen seguir amb al revolució i els realistes creuen que ha de restaurar-se la monarquia. La burgesia busca el suport de l'exercito, en el qual destaca Napoleó Bonaparte, que donarà un cop d'estat donat per la burgesia en 1799 iniciant una dictadura.
0 comentarios:
Publicar un comentario